|
Abans s’hi entrava per una porta tardana, oberta en la nau principal de l’església, però al 1969 s’en va obrir una altra a mitja nau , al lloc on devia ocupar la primitiva, i on hi havia, darrerament, un dels altars laterals buidats en el mur. També es va suprimir un pis superior.
|
| El claustre té una forma irregular, és un paral·lelgram que amida 6,45 x 7,40 x 6,75 x 5,60 metres. Les quatre galeries tenen un total de 18 arcs sostinguts per vint-i-dues columnes amb els corresponents capitells, als quals s’han d’afegir els quatre capitells i columnes dels arcs que traven els pilars angulars. Dels 22 capitells, 20 estan escolpits, amb diferents motius vegetals o animals, que ens recorden el claustre de Ripoll. Per aquest motiu es pensa que el calustre fou construït en la mateixa època, entre 1172 a 1206.
|
| Quan es va reconstruïr el claustre, van aparèixer moltes tombes anropomòrfiques, algunes fetes sobre d’altres més antigues. En elles varen aparèixer moltes ossamentes i algunes monedes antigues, en especial 4 florins d’or del segle XIV. Aquestes tombes apareixen al terra, ara cobertes amb vidre, però també n’hi ha dues de penjades a la paret. Als dos hi ha inscripcions i escuts antics. Un podria ser de Bernat de Merlès, Canonge de 1242. L’altre correspon al canonge Ramon Casovers, un personatge molt pròsper per al monestir.
|
| L’existència de tombes al’interior del monestir, és normal, ja que s’enterrava a dinsi fora del monestir, i més encara si es tractava de benefactors insignes o comunitaris.
|